↓ passer au contenu principal
PATWE.CH

PATWE.CH

Navigation principale

  • Orientation
    • Chavyeje – Savièse
      • Avwe? (Yô?) – Oû?
      • Kyën vewâdzó? – Quels villages?
      • Culture Saviésanne https://patwe.ch/saviese
    • langue ‘francoprovençale’
      • Ona winga! (Una lenga!)
      • qu’est-ce que le « francoprovençal »? 
      • ‘le francoprovençal’ par Manuel Meune
      • Ou encore ‘arpitan’!?
      • où parle-t-on « francoprovençal » ?
      • combien de locuteurs
    • CHERCHER sur le site
  • Lésico (Lèxico)
    • lexique Favre-Balet
      • lexique du parler de Savièse
      • CHERCHER dans le lexique
      • autres lexiques
    • prononchyachyon dou patwé (prononciacion du patoués)
    • dé patwé ëntéréchin (de patoues entéressient)
      • i patwé ën démandé (le patoués en dèmandes)
    • dé mó/mòsé ëntéréchin (des mots enteressients)
  • Acota (Acutar)
    • É j-anchyan ënréjistra (Les ancians enreg.sitrâs)
    • tèxté tradichyonéwé (Tèxtes tradicionèls)
    • tèxté ecri méimó (tèxtes écrits mémo)
    • tradocchyon avwéi d’ORB (traduccions avouéc d’ORB)
    • arpitan dé Chavyeje ën anglé – Savièse Arpitan in English
      • Arpitan wisdom
  • Aprinde
    • Ëntrodocsyon (Introduccion)
    • chou (sur) PATOUEB
    • avwéi (avouéc) TinyTap
  • S’Amoja! (S’Amusar!)
    • tsanson (chançons)
      • karaókyé (karaoke)
    • animachyon (animacions)
    • emadzé (émages)
    • cojena (cuesena)
    • bédéi Singloids (BDs singloidds)
  • Wën (Liems)
  • Contact
    • Wétra dou nówéi
PATWE.CH > i winga dé Chavyeje (le lengoua de Saviése) > dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

Catégorie : dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

(Des mots enteressients)
Des mots intéressants

bétchyóna, v. intrans.

Postâ lo 29 juin 2015 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

Se multiplier, en parlant d’un capital, d’une fortune De « bétchyon », n m : petit d’un oiseau , d’un chat , d’un écureuil , d’un petit animal w’ ardzin kyé noun ache a banca chin che betchyouné l’argent qu’on laisse à …

bétchyóna, v. intrans. Lér.e méi (Lyére més) »

provèrbos: ardzin (argent)

Postâ lo 29 juin 2015 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

w’ardzįn vën pa ba dou ti, l’argent ne vient pas du toit; fóou aa tsapóou cómin w’ardzįn vën, il faut aller lentement comme l’argent vient.

apetichin, apetichinta (adj)

Postâ lo 29 juin 2015 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

1) Qui a beaucoup d’appétit, vorace. È catson chon tan apetechįn, les porcs sont voraces. 2)  Fig. Désireux de, qui a envie d’avoir*,  qui recherche à avoir* Chon apetechįn d’ardzįn hou pó° »ŗó, fan pa de ca dou pan, ces [pauvres] …

apetichin, apetichinta (adj) Lér.e méi (Lyére més) »

méi = (ën)di óra !

Postâ lo 1 mai 2015 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

Méi semble avoir le sens de dorénavant, à l’avenir, dans ces phrases: l’è pó rin méi dé prind’iną ó mówé, cela ne sert plus à rien de prendre le mulet; l’è ënmódą i gran górdze dé Chavyeje, l’è fornį méi, …

méi = (ën)di óra ! Lér.e méi (Lyére més) »

drobli , droblire , adj.

Postâ lo 7 décembre 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

A) double ona flōo droblire une fleur double; o-n-andin drobli un andain double dé fi drobli (syn. rèifyo: tordu et double en parlant du fil, retors), fil double (opposé à fi sinlan, fil simple) B) énorme, considérable, par ext. Oun …

drobli , droblire , adj. Lér.e méi (Lyére més) »

juste maintenant /avant

Postâ lo 10 novembre 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

L’è parti jostó óŗa, il est parti juste maintenant L’è enou pye óŗa, il est arrivé juste maintenant.

déója , (che)

Postâ lo 5 juillet 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

v. r. se désoler , se plaindre ën pou-t-e ché déója can vën per’ënkye! peut-elle se plaindre quand elle vient ici ! cómin l’è déója ché pó° »ró peti! comme il est désolé, ce pauvre petit !

crochi

Postâ lo 25 juin 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

1) Craquer Can i mowé pekye warvin-na, n’avwi crochi è din, quand le mulet mange l’avoine, on entend craquer les dents; è breséi crochon can chon byin cwé, les bricelets craquent quand ils sont bien cuits. 2) V. a. Ecraser. …

crochi Lér.e méi (Lyére més) »

ënpéŗóną

Postâ lo 25 mai 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

v.tr. éperonner Pousser qqn, le gagner à une idée. L’an prou ënpéŗóną ó nó° »tre, é apréi l’an rin idjyą, ils ont poussé fortement notre garçon, et après ils ne lui ont pas aidé; l’an ënpéŗóną ché-wéi pó aa promena, ils l’ont …

ënpéŗóną Lér.e méi (Lyére més) »

dèbada , adv.

Postâ lo 25 mai 2014 Catègoria: dé mó/môsé ëntéréchin (des mots enteressients)

Inutilement, en vain. Poude vó pa eni dèman avwéi ó mowé? – Na, ma apréi dèman. – È bin! l’è dèbada are, nó pówin pa atindre tinkyè adon, ne pouvez-vous pas venir demain avec le mulet? – Non, mais après-demain. …

dèbada , adv. Lér.e méi (Lyére més) »

Navigation des articles

Précédent 1 … 3 4 5 6 7 8 Siuvent

Catégór.ié

É myó der.i j-sëncanta 50 atricló dé blogye

  • Cortil – Musica classica – Café – Apertium – Ecrire
  • Jesto ona késion tékyenique…
  • Matën d’outon (Maten d’oûton)
  • Libèrtât et bonhor
  • Maroni ën floo (Marroniérs en fllor) – Marronniers en fleur
  • Ënvede dé pèrfécsyon
  • Totes les vidèos d’Emily Dickinson en Arpitan, por #NaPodPoMo 2021 !
  • Oun projé kyé mé mótive!… (Un progèt que mè motive!…)
  • Ha di tré tsën (Cela des três chens) – de Christophe Favre
  • i mwëndre mótséta
  • Apréi oun tèste a w’écóouwa…
  • i vya (le via) – F: La vie
  • Tinpér.ator.a dou par.adi (Températura du paradis) – F: Température du paradis
  • Dzakye préjinte cakyé mòse ëntér.échin en R-
  • 22- Traó chou é j-archivé de patwe.ch
  • Mielx vivre
  • Mâlpacient que le fortemps arrevésse
  • Siuvre un idéâl
  • 2020-07-21 Baladodifusion
  • Boundzò chowé!
  • Oûton a topon
  • Saléro et motivacion
  • Ën Chor.échéi (En Sur-Scéx)
  • Ona breca dé ni – Un peu de neige
  • Promye dzò pé a Val d’Outa
  • Cótêe ou mitin da créta dé w’Arpele
  • Crówa vawe dé yè
  • Max et Môre de Wilhelm Busch
  • Próména avwéi ó tsàte
  • Écrer.e â man
  • Ârba dou dzò é tabé
  • Ona wârje (Une larze) – Un mélèze
  • « 20 Minutes » enotibló (inutiblo) ? – F: « 20 Minutes » inutile?
  • Pòrkyé aprind’ó patwé ?
  • É floo dou nówéi pomi (Les fllors du novél pomiér) – F: Les fleurs du nouveau pommier
  • Quenta chance de vivre enque!
  • Djya tsa! (Ja chôd!)
  • W’arpitan (I patwé) l’é oun tréjôo ! (L’arpitan l’est un trésôr!) – F: L’arpitan est un trésor.
  • D’ëntò avija é prójé dé patwé
  • Chin kyé ché conte (Cen que sè compte) – F: Ce qui compte/est important.
  • Véla dé Tsawindre 2017 – Flon di privwi (Velyê de Chalende 2017 – Flon de perêts) – F: Veillée de Noël 2017 – Gâteau aux poires
  • Lulu ren pèrdu
  • Imprèssions de nê
  • A l’ârba du jorn [A w’ârba dou dzò]
  • Libertât, pôvra libèrtât
  • Vat tot plan!
  • En rota por « Cordoba » !
  • El Alkazar de Sèvilla
  • De Malaga en Sevilla
  • Malaga, premiér jorn

Méno dou ba dâ pâdze

©patwe.ch 2021 Animâ de Responsive Theme
Son (Som)